Els primers dies

Els primers dies d’escola son un repte per a tots; infants i adult ja que és tornar a començar amb horaris i rutines del dia a dia. Els infants d’I3, a més a més, entren a un lloc nou amb nens i nenes que no coneixen. Per això, intentem que aquests primers dies d’escola que en diem adaptació tothom s’hi senti a gust. I com ho fem això? Doncs respectant els ritmes de cada infant, acompanyant, dialogant, escoltant, acollint, deixant temps als infants per tal que ells mateixos puguin establir vincles amb els altres, consolant i, en definitiva, observant molt per tal de captar totes les necessitats que tenen els alumnes durant aquests primers dies i així oferir-los una bona adaptació. 

Treball de rutines i hàbits

Durant aquests primers dies comencem a treballar les rutines i els hàbits del dia a dia que per a ells i elles seran la clau per poder ser autònoms tard o d’hora: penjar la motxilla al penjador, posar la cantimplora al carro, fer la rotllana matinal on fem el bon dia tots plegats, rentar les mans, anar al wc sols, recollir el material, sortir i entrar de la classe amb ordre i tranquil·litat, posar i treure la bata així com també cordar-la, mocar-se, respectar als companys/es, saber demanar les coses bé als altres…

Espais d’aprenentatge

Pel que fa als espais d’aprenentatge que hi trobem durant els primers dies a l’aula, podem dir que s’ofereixen propostes molt obertes i lliures: construccions, encaixos, joc simbòlic, trencaclosques, plastilina, pintar i dibuixar … entre moltes d’altres, ja que s’intenta fomentar la coneixença entre els infants i l’adult, fomentar el diàleg i que els propis alumnes es trobin segurs i amb confiança en un espai on hi passaran moltes hores d’ara en endavant. També, poc a poc es van introduint propostes més dirigides però sempre de grup, com per exemple explicar contes o les caixes de música. 

Ja per acabar …

Per tant, podem dir que l’objectiu del primer trimestre a l’escola és que els infants s’adaptin a l’escola de manera segura, amb confiança i esdevinguin mica en mica més autònoms en el seu dia a dia. Com també que es sentin acompanyats per l’adult i que comencin a establir vincles positius amb els altres nens i nenes.