Com presentarem i treballarem els hàbits de convivència a cada etapa escolar?
Quines eines o estratègies podem emprar per ajudar a l’alumnat a regular la seva conducta a l’escola i a l’aula?
Com podem incloure les idees i opinions dels infants respecte la normativa de convivència escolar?
Aquestes són algunes de les moltes preguntes que el claustre es planteja i aborda cada inici de curs.
Una part molt gran i important de la tasca docent és reflexionar sobre les pràctiques educatives que duem a terme al centre i valorar si aquestes funcionen o no. A més, compartir aquestes reflexions amb l’equip de mestres i debatre sobre qüestions educatives ens enriqueix com a professionals i ens permet seguir avançant i millorant. Així doncs, aquest any hem posat sobre la taula de debat el treball i l’aplicació de les NOFC, les normes d’organització i funcionament del cicle. I, després de molta recerca, argumentació i debat, hem replantejat la manera d’aplicar i fer efectiva la normativa de convivència escolar. Compartim amb vosaltres un seguit de reflexions en relació al tema.
Per què ens calen normes?
Per poder conviure en qualsevol societat és imprescindible establir unes normes bàsiques. Aquestes normes o hàbits de convivència neixen de la necessitat de relacionar-nos i respectar-nos per poder realitzar les activitats escolars i educatives que són l’objectiu de la nostra tasca. Resulta imprescindible establir una sèrie de normes compartides i conegudes per tota la comunitat educativa si volem conviure i treballar plegats. Les normes són l’instrument regulador de la convivència, tant al grup-classe com al conjunt del centre educatiu. El procés educatiu suposa també aprendre a assumir i reconèixer els límits, complir els deures i respectar els drets dels altres.
Tota la comunitat educativa ha d’estar al cas de la normativa de convivència escolar.
Perquè el compliment d’aquesta normativa sigui efectiu i eficaç, cal que el conjunt de normes sigui conegut per totes les persones que formem part de la comunitat educativa.
Per una banda, per facilitar que l’alumnat conegui i comprengui cada un dels hàbits de convivència redactats al NOFC, aquests es presenten i treballen cada inici de curs des de I-3 fins a P-6. Així mateix, per facilitar que els infants recordin aquests hàbits de convivència i els tinguin presents durant el dia a dia, a cada aula hi ha la normativa penjada, sigui de forma escrita, com a cicle mitjà i superior, o en forma de pictogrames, com es fa a infantil i cicle inicial.
Per altra banda, a principi de curs es fa arribar a les famílies la PGA (programació general anual) de cada cicle, un document que entre d’altres informacions inclou les NOFC. D’aquesta manera, l’escola fa coneixedores a les famílies de la normativa de convivència escolar. A més, a les reunions informatives d’inici de curs la normativa també es menciona per si cal explicar-la en més detall o resoldre algun dubte al respecte.
Així doncs, des de l’escola estem convençuts/des que per facilitar i ajudar als infants a transformar totes aquestes normes en hàbits que perdurin, és imprescindible la complicitat i la col·laboració entre el professorat i les famílies.
Com facilitem, des de l’escola, que l’infant aprengui a regular la seva conducta?
Per ajudar a l’alumnat a autoregular la seva conducta, a l’escola emprem diferents sistemes o eines de regulació de la conducta. Tal com es detalla a les NOFC, a infantil s’usa el sistema de les tres cares, a cicle inicial l’itinerari de camells, a cicle mitjà un sistema de targetes i a cicle superior el carnet de punts.
Cada una d’aquestes eines ha estat especialment pensada i adaptada a les capacitats i necessitats de cada grup d’edat per tal d’assegurar l’entesa del seu funcionament i la seva aplicació a l’aula. Cal destacar, que cada una d’aquestes eines inclou un sistema de recompenses (no materials) per tal de donar valor i reconeixement al bon comportament i el saber estar a l’aula i l’escola.
També cal deixar clar que la funció d’aquestes eines no és castigar l’alumnat que no té una bona actitud, sinó ajudar-lo a millorar-la. És per això que les conseqüències per l’incompliment d’una norma estan estretament lligades a aquesta norma i, més que punir busquen, en la mesura del possible, restaurar. A tall d’exemple, a cicle inicial l’incompliment de l’hàbit “Deixar el vàter net”, té com a conseqüència la neteja del lavabo, o el no compliment de l’hàbit “respectar el torn de paraula”, té com a conseqüència quedar-se sense torn de paraula.
A part d’això, els tutors i tutores tenen dins les seves funcions docents la d’acompanyar emocionalment els alumnes al llarg de la seva etapa educativa. És per aquest motiu, que s’estableixen sessions de tutoria individualitzada i grupal per a fomentar el benestar del l’alumne i l’aprenentatge de la gestió de conflictes en la relació amb els altres.
L’alumnat decideix quines seran les conseqüències i les recompenses dels seus actes.
A les escoles Fedac es busca potenciar la participació de l’alumnat en la presa de decisions, sobretot aquelles que els afecten directament. És per això que, en comptes de ser els tutors/es els/les que decidim quines seran les conseqüències i les recompenses per l’incompliment d’una norma o el bon comportament, s’ha convidat a l’alumnat a dir la seva i participar en la presa d’aquestes decisions.
Així doncs, cada grup classe ha dedicat una estona a debatre i decidir quina conseqüència tindria l’incompliment de cada un dels hàbit de conviència establerts, així com quines podrien ser les recompenses per tenir una bona actitud. I és que, qui coneix millor el que els agrada i desagrada als alumnes que els propis alumnes?
A més, el fet que ells mateixos decideixin què és el que passa i deixa de passar segons siguin les seves actuacions i comportaments, fa que se sentin més seves les normes i que s’esforcin més per complir-les. El fet de fer-los partícips també ajuda a que no entenguin la normativa escolar com quelcom imposat i restrictiu.
